EL TIMBALER DEL BRUC
Aquesta és una altra llegenda, podem trobar noticies sobre ell, a més per a qui no ho hagi vist mai, entre el 5 i el 6 de juny es pot anar a veure, és un espectacle maco de veure, i viure-ho!
Corria el juny de l'any vuit,tot just en sos primers dies,quan per pobles i masiesla feina anava al descuit.
Ningú es cuidava del blatque pels camps ja groguejava;ningú la vinya es miravan i la verdura del prat.
Tothom amb rostre seriós i amb el pit de ràbia encès,sols parlava del francès que avançava victoriós de poble en poble, marcant el seu pas amb vilipendi,llacs de sang i fum d'incendi,cap llei santa respectant.
De Manresa i d'Igualada,d'Esparreguera i Sallent,vingueren noves dient que, cap al Bruc d'avançada,ja sortint de Barcelona.
Schwartz, general francès,amb tres mil homes o més,i amb artilleria bona,venien amb gran topell,encar que perdent un dia,puix la pluja els retenia rabiosos a Martorell.
-Què ens ha dit! Llampus! Quin cas!Es diu que el fracès s'acosta?-Segura tens la resposta.Anem a aturar el seu pas!-Som pocs nosaltres ... Que ets ruc!-Som molts, perquè som valents.
Aixequem els sometents,i apa, minyons, cap al Bruc!
- I d'armes! No en tinc! Qui en deixa!-Jo ja tinc una escopeta-Jo un altre sense baqueta.-Fes-te-la amb vara de freixe.-Ben pensat! i municions?Faltarà plom, si no m'erro.tallerem barres de ferrode les reixes i balcons.El francès porta cuirassaque pel plom serveix d'escut,ja veuràs com les traspassa,però un dau ben cantellut.
La Verge de Montserrat mana que no ens hem d'abatre.Al Bruc, minyons, a combatre per la santa llibertat.
I dit i fet: tots a l'una,mal armats, nusos de pits,descalços, prô ben units,al Bruc a provar fortuna marxaren amb ardidesa,juntant-se a mitja jornada els sometents d'Igualada,sallent, Monistrol, Manresa,i d'altres pobles, que nobles acudiren d'ira encesosa trencar el jou dels francesos per nostres catalans pobles.
- Quants som? - Vaig sentir que un deia.- Comptem-nos - No sé per què!Un altre li respongué.--Deixa't d'aquesta taleia.Siguem mil o siguem cent,el número res hi fa.Aquí, si ets bon català ja ho ets tot: ets un valent.
-Jo català també en sóc!-vaig dir-me- Valor no em manca.però no tinc arma blanca ni molt menys arma de foc.Vull batre'm. Com ho faré?Armes, qui en deixa a un xaval?Calla! ... Ja en tinc: el timbal!Jo, del Bruc sóc timbaler;del timbal sé tots els trams repicar-ne amb força manya;ells als armats acompanya sempre el Diumenge de Rams.Ell, docs, deu acompanyara tota la gent armanadaque va al Bruc encoratjada nostra pàtria a defensar.
- Anem-hi!- Ja hi sóc!- De miningú en fa cas. Tant se val!Mes el vailet del timbal bé prou que es farà sentir.En un lloc de la muntanya,que ningú em veus i a tots miro,ben reclòs i lluny de tiro,vaig fer tots la campanya.
El francès arribà al Bruc,descuidat, ple de galvana,i al ser prop de can Massanaja es va sentir el trabuc.
Esverats, no veien pasd'on les descargues sortien!No els veien, però els tenien els nostres arran de nas.
Refet de la sotragada,el francès el pas atura,i arreplegar-se procuraper fer una ferma avançada enrotllant la nostra colla,però jo en aquells moments veig vindre nous sometentsi toco a mata-degolla.
Déu de Déu! el meu timbaltrobant ressò en conca i plana,de la terra catalana sembla alçament general.
El gavatx així ho pensa,creu que cent mil homes venen....i ni amb sa llengua s'entenen,ni saben trobar defensa.
Quin trull! Quina sarracina!Els nostres ... - Avant, minyons!Morin els negres morrions i visca la barretina!
Allò va ser una desfeta.Foc avant! Francès enrerea!Ens guiava amb fe sincera nostra Verge moreneta.
Tenint ells doble defensa en les armes per combatre,els nostres, un contra quatre,braç a braç, a lluitar es llença.
Res hi fa que siguin mési que vagin ben armats,ben lluïts i cuirassats.Que siguin molts, no hi fa res!
Nostra causa és justa i santa,i la sang pel cos ens bull.Del gran exèrcit l'orgull als catalans no ens espanta.A la barreja, companys!Falç al puny, que és temps de sega!Primer morts que fer-ne entrega de nostres lleis a uns estranys.I tal fou nostre brió,tal nostra força i delit que, lluitant a braç partit,els hi vam prendre un canó.Sent la pèrdua del francèstres-cents vint d'infanteria,setanta en cavalleria,i, per final, el que és més,d'aquella guerra, l'afront de que al Bruc, amb la fe vera,fou la batalla primera que perdé Napoleón.
Aquest és el fet cabal.Aquest és el fet gloriós que la Verge dels Dolors va ajudâ'ns amb son timbal.
Ningú es cuidava del blatque pels camps ja groguejava;ningú la vinya es miravan i la verdura del prat.
Tothom amb rostre seriós i amb el pit de ràbia encès,sols parlava del francès que avançava victoriós de poble en poble, marcant el seu pas amb vilipendi,llacs de sang i fum d'incendi,cap llei santa respectant.
De Manresa i d'Igualada,d'Esparreguera i Sallent,vingueren noves dient que, cap al Bruc d'avançada,ja sortint de Barcelona.
Schwartz, general francès,amb tres mil homes o més,i amb artilleria bona,venien amb gran topell,encar que perdent un dia,puix la pluja els retenia rabiosos a Martorell.
-Què ens ha dit! Llampus! Quin cas!Es diu que el fracès s'acosta?-Segura tens la resposta.Anem a aturar el seu pas!-Som pocs nosaltres ... Que ets ruc!-Som molts, perquè som valents.
Aixequem els sometents,i apa, minyons, cap al Bruc!
- I d'armes! No en tinc! Qui en deixa!-Jo ja tinc una escopeta-Jo un altre sense baqueta.-Fes-te-la amb vara de freixe.-Ben pensat! i municions?Faltarà plom, si no m'erro.tallerem barres de ferrode les reixes i balcons.El francès porta cuirassaque pel plom serveix d'escut,ja veuràs com les traspassa,però un dau ben cantellut.
La Verge de Montserrat mana que no ens hem d'abatre.Al Bruc, minyons, a combatre per la santa llibertat.
I dit i fet: tots a l'una,mal armats, nusos de pits,descalços, prô ben units,al Bruc a provar fortuna marxaren amb ardidesa,juntant-se a mitja jornada els sometents d'Igualada,sallent, Monistrol, Manresa,i d'altres pobles, que nobles acudiren d'ira encesosa trencar el jou dels francesos per nostres catalans pobles.
- Quants som? - Vaig sentir que un deia.- Comptem-nos - No sé per què!Un altre li respongué.--Deixa't d'aquesta taleia.Siguem mil o siguem cent,el número res hi fa.Aquí, si ets bon català ja ho ets tot: ets un valent.
-Jo català també en sóc!-vaig dir-me- Valor no em manca.però no tinc arma blanca ni molt menys arma de foc.Vull batre'm. Com ho faré?Armes, qui en deixa a un xaval?Calla! ... Ja en tinc: el timbal!Jo, del Bruc sóc timbaler;del timbal sé tots els trams repicar-ne amb força manya;ells als armats acompanya sempre el Diumenge de Rams.Ell, docs, deu acompanyara tota la gent armanadaque va al Bruc encoratjada nostra pàtria a defensar.
- Anem-hi!- Ja hi sóc!- De miningú en fa cas. Tant se val!Mes el vailet del timbal bé prou que es farà sentir.En un lloc de la muntanya,que ningú em veus i a tots miro,ben reclòs i lluny de tiro,vaig fer tots la campanya.
El francès arribà al Bruc,descuidat, ple de galvana,i al ser prop de can Massanaja es va sentir el trabuc.
Esverats, no veien pasd'on les descargues sortien!No els veien, però els tenien els nostres arran de nas.
Refet de la sotragada,el francès el pas atura,i arreplegar-se procuraper fer una ferma avançada enrotllant la nostra colla,però jo en aquells moments veig vindre nous sometentsi toco a mata-degolla.
Déu de Déu! el meu timbaltrobant ressò en conca i plana,de la terra catalana sembla alçament general.
El gavatx així ho pensa,creu que cent mil homes venen....i ni amb sa llengua s'entenen,ni saben trobar defensa.
Quin trull! Quina sarracina!Els nostres ... - Avant, minyons!Morin els negres morrions i visca la barretina!
Allò va ser una desfeta.Foc avant! Francès enrerea!Ens guiava amb fe sincera nostra Verge moreneta.
Tenint ells doble defensa en les armes per combatre,els nostres, un contra quatre,braç a braç, a lluitar es llença.
Res hi fa que siguin mési que vagin ben armats,ben lluïts i cuirassats.Que siguin molts, no hi fa res!
Nostra causa és justa i santa,i la sang pel cos ens bull.Del gran exèrcit l'orgull als catalans no ens espanta.A la barreja, companys!Falç al puny, que és temps de sega!Primer morts que fer-ne entrega de nostres lleis a uns estranys.I tal fou nostre brió,tal nostra força i delit que, lluitant a braç partit,els hi vam prendre un canó.Sent la pèrdua del francèstres-cents vint d'infanteria,setanta en cavalleria,i, per final, el que és més,d'aquella guerra, l'afront de que al Bruc, amb la fe vera,fou la batalla primera que perdé Napoleón.
Aquest és el fet cabal.Aquest és el fet gloriós que la Verge dels Dolors va ajudâ'ns amb son timbal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario